dimecres, 12 d’octubre del 2011

El 15 d’octubre… farem un hort!


 
El proper 15 d’octubre dins de la manifestació que sota el lema “DE LA INDIGNACIÓ A l’ACCIÓ” en la qual a més de Barcelona sortiran al carrer ciutadans de 50 països, s’ha convocat per l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya una acció per reivindicar els horts urbans dins de les ciutats. Des de plantem-nos! ens volem sumar a aquesta convocatòria per fer visibles projectes com el nostre.
La manifestació tindrà lloc el dissabte 15 d’octubre a Barcelona. Començarà a les 17.00h. a la plaça Catalunya i finalitzarà cap a les 19.00h. a l’Arc del Triomf. En acabar la manifestació, al passeig de Lluís Companys, les persones que donem vida als horts comunitaris de la ciutat, les que conformem l’ASAC (l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya) així com totes les que us hi vulgueu sumar, plantarem un hort agroecològic al bell mig de la ciutat. La terra per fer l’hort vindrà de diferents comarques catalanes i el planter serà de llavors locals i de varietats tradicionals.
Ens volem identificar amb el camp, per tant t’animem a dur algun element relacionat amb la pagesia: un barret de palla, un peto de treball, espardenyes, faixa, etc. També pots venir disfressada d’alguna verdura, fruita, abella, animal de granja…
Comptarem amb grups d’animació que ens acompanyaran durant tot el recorregut amb música, titelles gegants, etc.
Perquè…
La ciutat s’està menjant el camp. La indústria alimentària s’està apoderant de les nostres panxes. Les llavors transgèniques estan contaminant les hortes. Els pobles s’estan despoblant. Els aliments recorren milers de quilòmetres. La pagesia no pot viure del camp. Els governs defensen els interessos de les multinacionals de l’agronegoci.
La terra ha dit prou. No hi haurà democràcia alimentària sense un món rural viu, uns aliments de circuits curts sostenibles, unes llavors controlades per les mans que les treballen, una ramaderia i una pagesia amb camps per practicar l’agroecologia i viure d’ella.


MANIFIESTO
EL 15-0 HAREMOS UN HUERTO
De la indignación a la acción: nuestra alimentación o sus beneficios
Sembraremos las semillas por la Soberanía Alimentaria
ESTO NO ES UNA CRISIS, ES UN ATRACO
El modelo agroalimentario capitalista ya no puede esconder por más tiempo su insostenibilidad, injusticia e ilegitimidad. Varias crisis sistémicas emergen como manifestaciones de esta situación:
la crisis climática, ambiental, económica o energética, entre otras. Pero sin duda, una de las más crónicas y contundentes es la crisis alimentaria.
Hoy la alimentación en lugar de ser un derecho básico, es un negocio. Las desorbitadas ganancias de unas pocas multinacionales que controlan la alimentación son la razón de que en el mundo haya cerca de 1.000 millones de personas desnutridas (en Cataluña más de 1 millón y medio necesitan ayuda alimentaria). Una cifra similar sufre enfermedades como la obesidad, la diabetes, etc. fruto de una dieta hartada.
Contrariamente al que nos quieren hacer creer:
  • Cerca de la mitad de la población mundial es capaz de producir alimentos sanos para todo el mundo, como ha hecho a lo largo de miles de años.
  • Hay formas de producir alimentos respetando la naturaleza que se han mostrado eficaces para la producción y el consumo de todo el mundo, que están siendo arrinconadas y estamos en peligro de perder sabidurías milenarias.
Aun así. Se habla de una auténtica crisis alimentaría debido a que:
  • Los alimentos viajan miles de kilómetros y no a donde hay hambre, sino a donde hay dinero,
  • El campesinado está siendo expulsado de la agricultura, La ínfima calidad de la alimentación que se pone al alcance de las mayorías sociales,
  • El deterioro constante que la agricultura industrializada supone para el medio ambiente.
La industria alimentaria se apodera de nuestros estómagos y modela nuestras “necesidades”. Las semillas transgénicas están contaminando los campos. Los pueblos se están despoblando. Los gobiernos están gobernados por los lobbies del agronegocio. Las materias básicas para la alimentación son objeto de especulación en los mercados de futuros. Los bienes comunes como el agua, la tierra, los bosques y la biodiversidad están siendo sacrificados a los dioses del mercado.
La renta agraria cae en picado, y las mujeres son al peldaño más bajo de este sistema: en Cataluña sólo tienen la titularidad del 19% de las fincas y el 11,5% de representantes de cámaras agrarias.
La alimentación está dominada por unas empresas el objetivo de las cuales no es acabar con el hambre en el mundo, ni velar por nuestra salud, sino hacer cada vez más beneficios. Cuánta más crisis, más beneficios...
No hay pan por lo tanto chorizo
Al inicio de la cadena alimentaria se encuentran millones de campesinos y campesinas, y al final millones de consumidores y consumidoras, pero en medio están unas pocas grandes empresas multinacionales, cadenas de distribución agroalimentaria, que son quien decide y quien se lleva el margen de beneficios. El precio de venta en producción es un 450% superior de media al que recibe el campesinado.
La Política Agraria Comunitaria (PAC), que en su inicio tenía como objetivo garantizar el autoabastecimiento
europeo de productos agrícolas a un precio razonable, hoy dedica un 75% de sus subvenciones a sólo un 16% de los receptores. La zona del Estado español que recibe más subvenciones agrícolas es el barrio de Salamanca de Madrid donde, si bien no se cultiva mucho más que algunos geranios, tienen su sede las grandes compañías que dominan el negocio agroindustrial.
La principal perceptora de las ayudas de la PAC en el ejercicio 2010 ha sido Azucarera Ebro, que forma parte de la multinacional British Sugar Company, con 61 millones de €. La segunda, con 30 millones, es Tereos Syrial, que forma parte del grupo de líderes mundiales de aditivos derivados del cereal, edulcorantes y agrocombustibles obtenidos por el azúcar de caña y el cereal. Freixenet ha recibido más de 3,5 millones. Nueva Rumasa, de la familia Ruiz Mateos, hoy en suspensión de pagos, recibió más de 2,6 millones para Clesa, Dhul y Cacaolat. Mercadona 2.729.723, Nestlé España 259.437, Carrefour 147.500...
No nos representan
La opinión pública en toda Europa (como lo corroboran todas las encuestas en todos los países) no quiere los alimentos transgénicos ni en el campo, ni en el plato. Aun así el Estado español es el país de Europa donde se plantan mes transgénicos. Cuando más de 100.000 personas propusieron una Iniciativa Legislativa Popular en Cataluña para que el tema fuera discutido al Parlamento, PP, CIU y PSC lo impidieron.
En el último Eurobaròmetro -2010- sobre la PAC se pregunta si se tiene que continuar subvencionando la agricultura europea. El 83% al conjunto de Europa y el 88% del Estado español dice que sí. Aun así, y cómo hemos visto antes, el dinero que debería apoyar a la agricultura no va a parar ni a quien trabaja la tierra ni al tipo de agricultura que queremos.
Democracia real: soberanía alimentaria
La tierra ha dicho que basta. No habrá democracia alimentaria sin un mundo rural vivo, unos alimentos de circuitos cortos sostenibles, unas semillas controladas por las manos que las trabajan, una ganadería y un campesinado con campos para practicar la agroecología y vivir de ella.
Por eso, desde el conjunto de movimientos sociales reivindicamos que la alimentación vuelva a manos del conjunto de la sociedad, poniendo a quienes producimos, distribuimos y consumimos alimentos en el centro de las políticas, por encima de las exigencias de mercados y empresas. Para conseguirlo, el eje vertebrador de la producción de alimentos tiene que basarse en las agroculturas que respeten pueblos y territorios; la distribución y comercio tienen que fundamentarse en la transparencia y la equidad entre todas las personas que intervienen en el sistema alimentario.
Los bienes comunes (tierra, agua y semillas) tienen que estar en manos del campesinado familiar o del común, asegurando la equidad en el acceso y la gestión por parte de las mujeres. Al mismo tiempo, justamente en el Día Internacional de la Mujer Rural, queremos visibilizar y reivindicar el papel central de las mujeres en la alimentación, y exigimos su participación en la toma de decisiones, para la construcción de nuevas relaciones libres de opresión y desigualdades.
El 15 de octubre al finalizar la manifestación, los colectivos y personas que hace tiempos luchamos por la soberanía alimentaria (grupos de producción y consumo agroecològico, de apoyo a las luchas campesinas, ecologistas, de mujeres, de cooperación internacional, etc.) haremos un huerto agroecològico en la ciudad, como forma de reivindicar la recuperación del control sobre la agricultura y la alimentación, como forma de hacer visible el movimiento de huertos comunitarios, que ya existen en muchos pueblos y barrios, y de promover su extensión. La tierra vendrá de diferentes comarcas de Cataluña y los planteles serán de semillas locales y de variedades tradicionales. Recuperar la democracia y la soberanía popular de forma real, incluye recuperar el derecho a decidir sobre la alimentación que queremos.
Alianza por la Soberanía Alimentaria de Cataluña (ASAC)
Barcelona, 15 de Octubre de 2011

dimarts, 11 d’octubre del 2011

¿Pánico a las inyecciones?

Hoy me han dicho un truco para sobrellevarlo mejor, "piensa que te estan inyectando amor, mucho amor". (aunque el pinchazo es el mismo, seguramente debe doler menos, debe ser cuestión de sugestión). Gracias Laia por la idea.


"El mejor alimento para bebé es la alegría de su madre"


Puedes leer el artículo clicando en http://www.youkioske.com/prensa-espanola/magazine-el-mundo-17-octubre-2010/ en las páginas 36-40.

Lo que hacen las madres - Naomi Stadlen

Excepcional libro sobre la crianza de los hijos. Desgrana, detalle a detalle, todo aquellas cosas que, por falta de un lenguaje apropiado, como indica la autora, no son visibles pero que ocupan todo el día de las madres. Explica diferentes opciones de crianza, sin juzgar, sino acercando opiniones, con la base de que todas las madres queremos lo mejor para nuestros hijos.
¿A menudo te asalta la idea de no ser una madre suficientemente buena? ¿Crees que deberías sacar más partido a la maternidad? ¿Que la gente tiene la impresión de que no has hecho nada después de un día dedicado en exclusiva a tu hijo? Basándose en su trabajo con cientos de madres de toda edad y condición, la psicoterapeuta Naomi Stadlen ofrece por fin una visión nueva de la maternidad, que ayudará a comprender a muchas madres, sobre todo primerizas, por qué se sienten tan aisladas e infravaloradas. Una nueva y necesaria perspectiva sobre temas como la inseguridad materna; la necesidad de responder al llanto del niño; la capacidad de consolar; la falta de comprensión y apoyo social en aspectos como el cansancio extremo de la madre... Un enfoque inteligente, único y reconfortante que restituirá su confianza como madre y le ayudará a encontrar su propio camino en la maravillosa experiencia de la maternidad.
Naomi Stadlen es psicoterapeuta al frente de un grupo de discusión de madres -Mothers Talking, con sede en el Active Birth Centre en Londres- durante más de doce años, y madre ella misma de tres niños, lo cual le proporciona una experiencia única para comprender los problemas relativos a la maternidad.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Carta d’un fill a tots els pares del món

1 – No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i també m’ensenyes a cridar a mi, i jo no ho vull fer.
2 – Tracta’m amb amabilitat i amb cordialitat, com ho fas als teus amics.
Que siguem família, no significa que no puguem ser amics.
3 – Si faig una dolenteria, no em preguntis per què ho he fet.
De vegades, ni jo mateix ho sé.
4 – No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu (ni quan sigui per treure’t d’un compromís).
Fas que perdi la fe en el que dius i em sento malament.
5 – Quan t’equivoquis en alguna cosa, admet-ho.
Millorarà la meva opinió de tu i m’ensenyaràs a admetre també els meus errors.
6 – No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans.
Si em fas semblar millor que els altres, algú sofrirà (i si em fas semblar pitjor, seré jo qui sofreixi).
7 – Deixa’m valer-me per mi mateix.
Si tu ho fas tot per mi, jo no podré aprendre.
8 – No em donis sempre ordres.
Si en comptes d’ordenar-me fer alguna cosa, m’ho demanessis, ho faria més ràpid i més de gust.
9 – No canviïs d’opinió tan sovint sobre el que he de fer.
Decideix i aguanta en aquesta posició.
10 – Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si és un càstig.
11 – Tracta de comprendre’m i d’ajudar-me.
Quan t’expliqui un problema no em diguis: “això no té importància… ” perquè per a mi sí que la té.
12 – No em diguis que faci una cosa que tu no fas.
Jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no m’ho diguis. Però mai no faré el que tu diguis i no facis.
13 – No em donis tot el que et demano.
De vegades, només demano per veure fins quant puc rebre.
14 – Estima’m i digues-m’ho.
M’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.
Anònim.



Fuente: http://ampaipse.wordpress.com/2009/06/20/carta-dun-fill-a-tots-els-pares-del-mon/

Patología invisible Los trastornos del suelo pélvico afectan a muchas mujeres, que aún creen que son inevitables

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Albert Einstein (1879-1955). Judio


La vida es muy peligrosa. No por las personas que hacen el mal, sino por las que se sientan a ver lo que pasa.

Si buscas resultados distintos, no hagas siempre lo mismo.

Al principio todos los pensamientos pertenecen al amor. Después, todo el amor pertenece a los pensamientos.

En los momentos de crisis, sólo la imaginación es más importante que el conocimiento.

Cuando me preguntaron sobre algún arma capaz de contrarrestar el poder de la bomba atómica yo sugerí la mejor de todas: La paz.
 

9 coses que pots fer per evitar una situació de violència masclista (present o futura)


Buscant, remenant i parlant amb expertes com
Maria José Bueno, responsable de l’Àrea de violència de gènere de la Federació de Dones Progressistes, o Ana Paula Silvestre, tècnica de Gènere de la FCONGD, hem extret nou accions que podem fer per evitar la violència masclista i treballar per l’equitat de gènere.
Totes coincideixen en què la ciutadania ha de participar activament en l’abolició del sexisme, aquesta no potser només una tasca del govern de torn, perquè sol, no ho podrà resoldre. Ara sí, algunes idees:

>> 1. Si creus o sospites que algú del teu entorn pot estar sent víctima de la violència masclista, no t’ho callis! La violència masclista la pot denunciar qualsevol ciutadà o ciutadana, no ha de ser la pròpia víctima. Si estàs davant d’una emergència crida a la policia.
Recorda el telèfon d’atenció a les víctimes de maltractament per violència de gènere: 016
I el telèfon d’atenció a les dones en situació de violència: 900 900 120

>> 2. Des dels mitjans de comunicació també pots actuar. Si ets periodista tracta de visibilitzar no només les morts, també els càstigs, les penes que recauen sobre els maltractadors. Que es noti que reben penes pels seus actes. Mostra la diversitat de situacions i perfils que s’amaguen darrere la violència de gènere i dóna veracitat als testimonis de dones. Pots donar-li una ullada a les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació.

>>3. Estima’t molt. L’amor ha de sumar-nos sempre, no restar. Ens ha de donar alegria, fer-nos créixer, no tallar o limitar. Actua contra la violència masclista respectant-te i demanant respecte per les altres persones. La violència masclista no és una cosa inherent a les relacions de parella, és estructural. Per això, treballa per tenir una relació lliure i dóna aquest mateix missatge al teu entorn.

>> 4. No estàs fart/a dels anuncis que cada dia ens bombardegen sobre els estereotips de bellesa i els rols de gènere? I ara que ve el bon temps, encara és pitjor! O de les sèries de televisió que continuen mostrant l’ideal d’amor vinculat a sofriment i l’eterna lluita entre dones? Com a espectador o espectadora pots denunciar aquestes informacions contactant amb les defensores dels lectors, a través de les cartes al director o adreçant les teves reclamacions al Consell Audiovisual de Catalunya. A més, des de l’Institut Català de les Dones es gestionen queixes de la ciutadania pel que fa al tractament que es fa de les dones en els missatges que emeten i publiquen els mitjans de comunicació.

>> 5. Educa al teus fills i filles en igualtat i valors, en autonomia i llibertat per decidir sobre les seves pròpies vides. Regala’ls joguines no sexistes. A banda de les administracions públiques, algunes ONG, com Moviment per la Pau, estan fent tallers en escoles sobre estereotips de bellesa amb pares i mares per tal que ajudin els seus fills i filles a desmitificar la imatge de la bellesa femenina i a la vegada puguin treballar el desenvolupament de l’autoestima. Informa’t a la teva escola. La Generalitat també està treballant amb joves i adolescents: Coneixes la campanya Talla amb els mals rotllos?

>> 6. Fes incidència política, cal que les lleis segueixin avançant cap a una major concreció del significat de la “violència masclista” i cap a la plena reparació de les víctimes. Existeixen moltes campanyes a les que pots donar suport per fer front a aquesta lacra social. Un exemple és Treu targeta roja al maltractador, especialment remarcable perquè motiva a la gent, tant homes com dones, a assenyar als agressors i a condemnar obertament la violència sexista per ser un delicte. I et pots sumar des de casa!

>> 7. Uneix-te a una associació, ja sigui en l‘àmbit nacional o de barri, per fer pinya amb altres persones contra la inequitat de gènere. I si eres dona, participa encara més de l’espai comunitari i aporta la teva visió i experiència en els àmbits quotidians de la vida al barri. Alguns exemples: Ca la Dona, Dones de Vol o el Consell de Dones de l’Eixample.

>> 8. Si professionalment treballes amb un col·lectiu de dones migrades, consulta el material audiovisual Dones del Nord, Dones del Sud, et pot ajudar a identificar i prevenir la violència masclista.

>> 9. També pots fer coses pràctiques per integrar la igualtat de gènere al teu dia a dia. Pots començar amb les paraules, consulta aquesta guia ràpida per a llenguatge no sexista. També pots oposar-te rotundament a qualsevol classe de violència i parlar d’aquests temes amb els teus amics o familiars. La violència i les desigualtats es troben en totes les classes socials i orígens ètnics o geogràfics.

Fuente: http://www.canalsolidari.org/noticia/9-coses-que-pots-fer-per-evitar-una-situacio-de-violencia-masclista-present-o-futura/26547?utm_medium=rss&utm_campaign=noticias&utm_source=CSI

Catalunya pone en marcha un banco pionero de leche materna para bebés de riesgo


El Banc de Sang i Teixits de Catalunya ha puesto en marcha un banco pionero de leche materna dirigido a bebés prematuros extremos que necesitan fortalecer su sistema inmunitario para combatir infecciones generales y no pueden ser amamantados por sus madres.

El Banco de Leche Materna de Catalunya, que se basa en la donación altruista de leche de madres que cuentan con un excedente de la misma, empezó su actividad hace tres meses, por el momento ha recolectado 100 litros de leche --de 50 donantes-- y, a la espera de generalizarse, se ha empezado a suministrar en el Instituto Universitario Dexeus y en el Hospital Sant Pau de Barcelona.

La leche materna es el mejor alimento que puede recibir un bebé, ya que es mucho más completa que cualquier otra alternativa, es inocua y contiene proteínas, anticuerpos y grasas que garantizan el crecimiento y protegen al lactante de las dolencias más frecuentes, como la diarrea y la neumonía, ha explicado la directora del banco, Gemma Valeta.

Las madres facilitan la leche al banco en recipientes estériles con el día y la hora de extracción, y posteriormente la reservan en la nevera un máximo de un día y proceden a congelarla en su casa --a un mínimo de -20 grados-- y un máximo de tres meses, en que el banco pasa a recogérsela.

Posteriormente, éste realiza un análisis de la misma para detectar virus y bacterias y clasificarla en tres tipos: calostro, transición y madura, ha reseñado la directora del Banco de Leche Materna, quien ha apuntado que la leche también se ha demostrado beneficiosa para el desarrollo neurológico y visual.

Acto seguido, se inicia el proceso de pasteurización en botellines de biberón, que consiste en someter la leche a una temperatura de 62,5 grados durante media hora para matar virus y bacterias y mantener las propiedades de la leche, y de forma brusca cambiar la temperatura a 4 grados durante diez minutos, ha proseguido la bióloga.

Una vez culminada esta fase se almacena la leche en congeladores a -80 grados de temperatura, a la espera de que un neonatólogo prescriba la leche a un bebé prematuro, teniendo en cuenta que cada año nacen 685 bebés prematuros extremos, aunque la mayoría pueden ser amamantados por sus madres.

Esta leche se prescribe como un tratamiento provisional que se dispensa en el hospital, y que puede durar desde algunas horas --las primeras después del parto-- o los días y semanas que el neonatólogo considere oportuno.

"GRAN IMPLICACIÓN" DE LAS DONANTES

Valeta ha destacado la "gran implicación" de las madres donantes, que se enteran de la iniciativa mediante el boca a boca, las maternidades y asociaciones profesionales del ramo.

Para ser donante, hay que estar amamantando a un bebé propio, tener suficiente leche, presentar buena salud y llevar a cabo hábitos de vida saludables, y se descartan fumadoras, consumidoras de alcohol, mujeres que se medican de forma regular, consumen drogas y tienen infecciones víricas como la hepatitis y el VIH.

Si bien el génesis de esta actividad se basa en una experiencia que comenzó el Hospital Vall d'Hebron de Barcelona en 2001, el proyecto del banco catalán empezó en 2007.

L'Alcalde Trias proposa mesures que debilitarien tot el sistema de transport públic de la ciutat: en superfície i soterrat.


La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura de 2011 serà recordada pels grans retrocessos en el discurs favorable de l'ecomobilitat,
especialment dins la ciutat de Barcelona. Sembla que el boicot polític al tramvia de la Diagonal ha estat només un aperitiu. Al llarg de la setmana, i en diverses ocasions, el nou alcalde de Barcelona, Xavier Trias, s'ha manifestat favorable a dos canvis que debilitarien el sistema de transport públic de la ciutat: la circulació de motos pel carril bus i la dedicació de l'excedent de Tabasa a la mobilitat privada abans que a
projectes com la cua de maniobres d'FGC.

Motos pel carril bus: més problemes que beneficis. Només les ganes de contentar el lobby de l'automoció poden explicar una mesura tan innecessària com aquesta. Abans de prendre qualsevol decisió s'hauria d'analitzar amb més cura quina és la situació de partida i quins serien els efectes de compartir aquest carril, que és una ímfima part de la xarxa viària barcelonina. La moto no té cap problema de velocitat comercial com per requerir nous carrils, sinó de sinistralitat, vulnerabilitat, contaminació, soroll i ocupació de voreres. D'altra banda l'autobús no té un
problema de sinistralitat sinó de velocitat comercial, la qual cosa fa que necessiti carrils propis, més amples, i lliures d'obstacles per ser competitiu. Barrejar dos mitjans amb masses i dinàmiques tan diferents, suposarà una reducció de la velocitat comercial del bus, prou baixa amb 12 km/h de mitjana actual, i un l'increment de l'accidentalitat de motoristes i usuaris de l'autobús, especialment de la gent gran. La
situació de risc per als motoristes encara s'agreuja més si van pel darrera de l'autobús en les situacions de parada, degut a l'escassa visibilitat; o si van pel davant, degut a la imprevisibilitat en l'arrencada de l'autobús.

La PTP també vol manifestar el seu malestar pel fet que el posicionament definitiu de CiU i PSC depengui dels estudis d'un organisme no independent i amb ànim de lucre com és el RACC, sense que es tingui en compte el criteri de TMB, operadors de gestió indirecta o dels seus usuaris dels usuaris del transport públic.

Dedicar l'excedent de Tabasa a autopistes urbanes: agreujar el problema de la mobilitat. Queda ben clar que una cosa són els discursos de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i una altra ben diferent les accions per donar alternativa
al vehicle privat. Tots sabem que la crisi obliga a aplicar ajustos, especialment al món de l'obra pública, però el que resulta incomprensible és que només una setmana abans s'hagi utilitzat la crisi com a excusa per no acabar la línia 9 al seu tram central (el més important), i aquesta setmana es proposi una forta inversió sobre una nova autopista urbana entre Sarrià i la Diagonal a costa dels recursos públics de Tabasa. Cal recordar que l'excedent de Tabasa s'anava a dedicar de forma prioritària a millorar els FGC, per exemple amb una cua de maniobres de Plaça
Catalunya per incrementar les freqüències de pas en hora punta; un projecte que s'ha descartat també indefinidament. Aquesta proposta viària xoca frontalment amb les Directrius Nacionals de Mobilitat, amb les premises del Pacte per la Mobilitat de Barcelona, amb la dignitat dels usuaris d'FGC en hora punta, amb la dignitat dels ciutatans que estan patint la crisi econòmica i amb els preceptes bàsics de la mobilitat
sostenible pels quals es coneix que invertir en transports públics millora la mobilitat de tota la comunitat, encara que no siguin directament usuaris. En el món de la planificació internacional és coneguda la frase: “Si vols cotxes, planifica per als cotxes; si vols mobilitat sostenible, planifica per al transport públic, els desplaçaments a peu i en bici”.

Animem a l'Alcalde Trias a donar suport de debò a la mobilitat sostenible com fan els seus col·legues europeus, i no fer ni un pas enrera amb la mobilitat sostenible que durant tant de temps ha permès que Barcelona funcioni i sigui un referent internacional.

“Día mundial de la menopausia” el 18 de Octubre


En el año 1999 durante el Congreso Mundial de la Menopausia en Japón fue  declarado “Día mundial de la menopausia” el 18 de Octubre. Mucho se ha  avanzado desde entonces para hacer que la menopausia sea entendida como una etapa más en la vida de la mujer y no como una enfermedad, y para que la calidad de vida de las mujeres no desmerezca,  pero  todavía quedan muchas  cosas  por  resolver.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

LIPDUB DE PORTABEBES KANGURA



Fuente: http://www.youtube.com/watch?v=ST84DOY1dbo

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Mamífers: un projecte fotogràfic de Cristina Pallarès. En perill d'extinció. quan allò que és natural ja no és habitual.


Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són el seu pelatge i l’alimentació de les cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. L’Ésser humà pertany a la subclasse dels mamífers placentaris.
Segons dades antropològiques i biològiques, la duració normal de la lactància en l’ésser humà està entre els 2 anys i mig i els 7.  En canvi, la durada mitjana de la lactància a Espanya es situa al voltant dels 3 mesos.  Fins i tot menys, segons alguns estudis.
L’any 2009 vaig ser mare per primer cop.  Ja des de l’embaràs vaig començar a informar-me sobre criança, salut i nutrició.  De seguida em va sobtar conèixer les diferents (i sovint oposades) teories que hi han al respecte.  Sí que s’accepta que la lactància és més sana que la llet artificial i per a mi va ser l’opció natural.  A més de ser l’aliment ideal i dels beneficis per al sistema immunitari, proporciona afecte i consol al nen.  És un valor universal.  L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la lactància exclusiva fins als 6 mesos de vida i complementada amb sòlids fins als 2 anys com a mínim.  Però la potent industria alimentaria va aconseguir que la llet de fórmula per a nadons sigui el mes habitual des de mitjans del segle XX.  Així, a la pràctica hi ha molta desinformació i encara que moltes mares decideixen abandonar la lactància lliurement, altres ho fan seguint consells “experts” que no estan ben fonamentats.
Per pròpia experiència sé que sovint sobta i fins i tot es critica la lactància prolongada.  Per a molta gent, és una raresa veure alletar a un nen que passa de l’any.  Es mostra estranyesa i fins i tot incomprensió davant un fet tan “singular”.  Alguns ho entenen com una cosa antiquada o excèntrica.  Em pregunto què li passa a una societat que nega allò que és natural a la seva espècie.
Vivim en un món complex, amb presses, altament tecnificat.   Però sí, nosaltres som mamífers, malgrat tot.