diumenge, 26 de febrer del 2012

¿Y si fuesen tus hijos?


 
La Delegada del Gobierno en Valencia no ha cumplido con su obligación de velar por el orden durante los últimos días y ha justificado y consentido la agresión a menores de edad.
 
 
 
 
Los estudiantes de varios institutos públicos valencianos llevan semanas sin calefacción en sus aulas, simple y llanamente porque la Administración dice que no hay dinero para pagarla.
 
Frente a esta situación, los chavales han salido a las calles para reclamar soluciones. Quieren estar en clase sin morirse de frío. Pero las autoridades, lejos de ser comprensivas con las demandas de los estudiantes, han lanzado a decenas de policías nacionales para reprimir estas protestas con la excusa de que las mismas no estaban autorizadas.
 
De repente los adolescentes se han encontrado frente a un ejército de antidisturbios que no dudan en emplear porras, patadas y empujones para disolverlos. Bajo las órdenes de la Delegada del Gobierno, la policía ha convertido el centro de Valencia en un campo de batalla solo para evitar que unos estudiantes cortasen durante 10 minutos la calle.
 
Las Fuerzas de Seguridad del Estado deben tener como máxima prioridad proteger la integridad de los ciudadanos. Y más aún en el caso de menores de edad, los cuales, con independencia de la legitimidad de sus reivindicaciones, deben ser tratados siempre de forma proporcional y respetuosa.
 
La responsable última de esta actuación de las fuerzas del orden es la Delegada del Gobierno en Valencia, Paula Sánchez de León. Un grupo de personas preocupadas por la situación ha creado una petición, en solidaridad con los estudiantes, para exigir al Ministro de Administraciones Públicas que destituya de inmediato a esta persona.
 

dissabte, 11 de febrer del 2012

Tolstoi y la educación libre

Si pensáis que el concepto de la educación libre es un movimiento moderno, no es así. Una mamá ha empezado a leer “Anna Karénina” y en la introducción del libro descubre (y con alegría comparte con nosotros) que Tolstoi además de gran escritor, fue un pedagogo comprometido y buscador de los métodos alternativos a los habituales en aquella época en Rusia. Os dejamos un fragmento extraído de esta introducción.
“(Tolstoi) intenta aproximarse a los campesinos (…) Ahora trata de abordar el tema con más firmeza y profundidad que antes. (…) Elabora un proyecto para liberar a los campesinos del régimen de servidumbre. Busca nuevas formas de resolver ese problema y llega a la conclusión de que uno de los medios de pagar al pueblo por la miseria, la humillación y el sufrimiento en el que vive sumido es educarlo.
(…)
En 1860 llega a Europa, donde se informa de las últimas aportaciones a la pedagogía.
(…)
El enfoque europeo de la enseñanza no le convence, y cuando al cabo de nueve meses regresa a Rusia comienza a hacer las cosas a su manera. Introduce el sistema de “educación libre”, cuyo principio esencial radica en practicar la enseñanza, no según rígidos programas establecidos, sino despertando la curiosidad y la espontaneidad naturales del niño, poniéndole en contacto directo con la Naturaleza…
(…)
Los niños de la escuela de Yásnaia Poliana no tienen deberes que hacer en casa, ni notas, ni exámenes, ni clasificaciones, ni recompensas ni castigos. El programa de estudio es un plan de materias ofrecido a la curiosidad infantil”.

“Los alumnos son personas a pesar de que son pequeños. Son personas que tienen las mismas necesidades que nosotros y que piensan como nosotros; a todos ellos les gusta aprender; por eso van a la escuela y por eso llegarán muy fácilmente a la conclusión de que deben someterse a ciertas condiciones para aprender”.

L. N. Tolstoi, Obras pedagógicas.


Fuente: http://xantala.wordpress.com/2012/02/07/tolstoi-educacion-libr/

Marea violeta contra los ultraconservadores Un nuevo movimiento llama a manifestarse el 10 de febrero contra el retroceso en las políticas de igualdad


Justo antes de casarse, a Maribel Jiménez la pilló su suegra, escobón en mano, pegando carteles a favor de la Ley del Divorcio. “Ya te estás preparando, ¿eh?”, cuenta que le dijo. Eran los albores de la democracia. Entonces tenía apenas 20 años. Hoy tiene 55 y, tras una vida luchando por los derechos de las mujeres, siente que España ha retrocido al nacionalcatolicismo. “Nos están generando otra vez el miedo, me recuerda a los tiempos de la clandestinidad, me vuelvo a sentir perseguida y tengo la sensación, además, de que todo el esfuerzo que hemos hecho las mujeres para conseguir la igualdad se está esfumando”, resume esta feminista malagueña, militante en partidos de izquierdas, en primera línea de fuego desde los años 70.
Las políticas de igualdad emprendidas por los nuevos gobiernos del PP, capitaneadas por Castilla-La Mancha con los cierres de las casas de acogida para mujeres maltratadas y rematadas con la intención del ministro de Justicia de volver a los supuestos de la Ley del Aborto de 1985, han llevado a un grupo de organizaciones feministas de Málaga a crear un movimiento, denominado Marea Violeta, que pretende denunciar la “violenta agresión a los avances logrados durante toda la democracia en la lucha por los derechos para las mujeres”.
Movilización
En un manifiesto, suscrito hasta ahora por más de cien organizaciones –asociaciones locales y estatales de mujeres, sindicatos y varias secretarías de Igualdad de partidos como IU y PSOE– critican la reducción de los presupuestos destinados a estas políticas, la ruptura de acuerdos con las organizaciones de mujeres mediante los que se venían prestando servicios como los centros de orientación, asesoría jurídica o las casas de acogida para las víctimas de la violencia de género; o el desmantelamiento de los Institutos de la Mujer, “utilizando su estructura para promover estereotipos sexistas patriarcales y modelos de familia tradicionales”.
Como primera actividad visible, las organizaciones han convocado una concentración el próximo viernes, a la que ya se han adherido la mayoría de comunidades. Entre las ciudades confirmadas, además de Málaga, se encuentran Madrid, Sevilla, Barcelona, Ceuta, Valencia, Mérida o Pamplona. “Manifestamos nuestra repulsa y exigimos el cumplimiento de las leyes de igualdad en todas las comunidades del territorio español”, añade el manifiesto.
Los organizadores valoran positivamente las leyes aprobadas por el anterior Gobierno socialista, como la de Igualdad o la de Violencia de Género, pero advierten: “Todos estos derechos logrados no han sido un invento de un Gobierno, son conquistas de los movimientos feministas de todo el Estado y de los acuerdos conseguidos en el ámbito europeo y en las conferencias internaciones. No se pueden desactivar las políticas de igualdad, eliminar recursos y expulsar a muchas mujeres del sistema público de servicios”, lamenta Rosa Gómez, también miembro del grupo impulsor de la Marea Violeta.
“Lo último ha sido el retroceso en la Ley del Aborto, pero es que antes, con la ley todavía en vigor, comunidades como Valencia y Baleares dijeron que las mujeres tenían que pagar previamente la intervención. Esto es un trato desigual, una discriminación indirecta clarísima y un atentado a los derechos de las mujeres por parte de los poderes públicos, que son precisamente quienes deberían ser sus garantes”, denuncia.
Transparencia
Al grupo motor de la Marea Violeta, los recortes le cogieron trabajando. Desde hace años, vienen planteando iniciativas para avanzar en la igualdad y denunciando cualquier síntoma de retroceso. “Habrá Justicia social, cuando se incorporen las realidades, necesidades y alternativas del 52% de la población, las mujeres; y exista un nuevo contrato social basado en el reparto equitativo de los recursos, cuidados y poder”, añade Rosa.
Uno de los principales objetivos de este movimiento es hacer transparente la política de los gobiernos. “Parece que en el desánimo, todos son iguales y no es así. Tienen que dar cuenta de lo que hacen, no les puede salir gratis”, insiste Rosa. Maribel también reconoce que no ha habido tiempo suficiente para el cumplimiento real de las leyes aprobadas en las dos legislaturas pasadas: “No se puede cambiar la conciencia colectiva de un día para otro y ahora no podemos ceder, tenemos que seguir haciendo visible que no vamos a permitir pasos atrás en las políticas de igualdad. Por eso iremos a la concentración vestidas de negro con un lazo violeta, porque estamos de luto”, cuenta.
La Marea Violeta va creciendo cada día –amplificada en las redes sociales como Facebook o Twitter, @MareaVioleta– y lanza también un mensaje a navegantes (políticos): “Para cualquier cambio, hay que contar con las mujeres”. 

 http://www.publico.es/espana/420519/marea-violeta-contra-los-ultraconservadores

El masclisme que no s'atura

Atenció: s'obre en una nova finestra. 
Opinió - Opinió: Violències
OPINIÓ
Lidia_Falcon
A Barcelona, la seva pàtria i la meva, el 9 de desembre passat, el secretari de Família del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya D. Ramon Terrassa va inaugurar un simposi de l'Associació ACAP, l'Associació Catalana de Pares Separats, amb el fals i camelístic títol de Primer Simposi de Violència Familiar.
El senyor Terrassa va inaugurar l'acte amb tota normalitat, com si es tractés d'un congrés d'experts disposats a debatre seriosament la major xacra social que patim a tot Espanya, la violència contra les dones. Més tard s'asseuria a la mateixa cadira i a la mateixa taula el jutge Serrano de Sevilla, que ha aconseguit ser una mica famós gràcies a la seva defensa dels maltractadors de dones, als quals considera víctimes de denúncies falses. Per prevaricar en una resolució d'un procés de família ha estat condemnat pel Consell General del Poder Judicial.

  Els seus arguments són coneguts en l'àmbit del feminisme i dels mitjans de comunicació, especialment televisius, sempre tan proclius a donar pantalla i veu als defensors de la teoria de les falses denúncies per maltractament. Aquest il·lustre jutge s'ha convertit en portaveu de la campanya orquestrada per les associacions d'homes -la majoria dels associats han estat condemnats per apallissar la seva dona o a la seva nòvia- assegurant que les estadístiques oficials dels crims masclistes estan arreglades pels grups feministes, que les denúncies de maltractaments són falses i que els homes són víctimes de la conspiració de les "feminazis" com denominen els moviments feministes. Suposo que utilitzen aquesta terminologia perquè els nazis són ells.
El més escandalós de l'esdeveniment no és que el senyor Serrano segueixi en el seu lloc de jutge, dictant resolucions, ni que les associacions d'aquests "nazis" organitzin simposis-no sabem amb quin finançament-, sinó que el representant institucional de la Generalitat, en l'àmbit d'aquestes competències, els hi doni la benvinguda, obrint oficialment l'acte, i la ponent del Departament d'Interior, la Coordinadora General de Suport a la Víctima, Sra Alba Alfageme, escolti amb atenció la diatriba del senyor Serrano sobre la submissió i la persecució a que "estan sotmesos els magistrats que no combreguen amb la ideologia de gènere del feminisme més radical", abocada en la seva presència públicament.
La Gaceta, que ens informa triomfalment l'esdeveniment, amb el mateix entusiasme amb què ho faria d'un Congrés del Ku-Klux-Klan, ens diu que el simposi pretén oferir una visió de la Violència Familiar en les seves múltiples direccions més realista que el punt de vista exclusivament femení, i explica que va tancar la Jornada Julio Bronchales, psicòleg forense expert en dictàmens de famílies conflictives "qui també és molt crític amb el deliri a què ens porten les polítiques de família". Aquest psicòleg, autoanomenat expert, ha estat al seu torn condemnat per violència de gènere i maltractaments.
Com organitzador principal, naturalment, el senyor Angel Antón Llapart, President de la Confederación de Asociaciones de Padres Separados, que va repetir els arguments que s'han convertit ja en un mantra d'aquestes associacions, que els homes estan discriminats en demanar la custòdia compartida. Els participants, que comparteixen diverses sentències per maltractaments a dones, van negar les dades oficials de femicidis i maltractaments, de manera que es van prestar a col·laborar "tal i com ja havien parlat amb els dos directors generals de la Generalitat" en realitzar aquestes enquestes. Com veuen han estat molt ben rebuts a Catalunya.
El simposi va ser un èxit del masclisme, encara que només hi van acudir 30 persones. Els participants es van dedicar a calumniar i abocar falsedats contra les dones, i es van enfrontar agressivament a la senyora Alfageme per no donar dades dels homes maltractats i assassinats a mans de les seves dones (segons ells són un 60% dels assassinats). Fins i tot un participant, reconeixent haver estat condemnat i haver estat a la presó per violència masclista, va demanar més justícia i serietat en les dades, perquè segons ell "hi ha molts homes en la seva situació".
El més greu de tot és que la Generalitat ha estat des del principi donant suport organitzatiu a tot el simposi, ha cedit el seu logo, ha enviat ponents de diversos departaments, l'ha publicitat a la seva web, i ha obert l'acte amb un dels seus màxims representants.
Atès que el Departament de Família té entre les seves competències la lluita contra la violència de gènere, i la gestió de l'Institut Català de les Dones, pot un del seu màxims representants seure davant d'una pancarta de l'Associació ACAP, que defensa que la majoria de denúncies per violència de gènere i d'abusos a menors són falses, i que creu que les lleis que ha de defensar el propi Departament són "fetes per feminazis"?
Sabíem que amb el canvi polític a Catalunya canviaria també el tarannà de l'anterior govern, però el que no podíem esperar és que els responsables de la protecció i seguretat de les dones acollissin amablement els seus maltractadors i els donessin fòrums i espais per fer apologia de la violència masclista. El que van difondre en aquesta jornada els d' ACAP, en altres països més civilitzats, hauria estat un delicte d'odi sexista.
Madrid, 5 gener 2012

Es suprimeix la subvenció a les empreses per elaborar el Pla d’igualtat

La secretària d’ocupació Esther Sánchez va apuntar ahir: “No té sentit subvencionar una llei l’aplicació de la qual es obligatòria”. La realitat es que la llei marca que només es obligatori la elaboració del Pla en el cas d’empreses de més de 250 treballadors/es, i com sabem tant a Catalunya com a Espanya la majoria de les empreses són PIMES, per tant hi ha molt poques que entrin en la obligatorietat de la Llei.
També va afegir que les empreses“ més enllà de la innovació tecnològica, innovin en models de gestió de temps, de persones i de recursos humans” d’aquesta manera “les millores en la igualtat vindran soles i contribuiran a evitar acomiadaments”.
Anteriorment les subvencions per fer els Plans d’Igualtat es concedien a empreses de més de 30 treballadors/es, per tant si existia conscienciació o es volia treballar en aquesta línia per introduir la perspectiva de gènere tenien el suport polític i econòmic, amb aquesta mesura les empreses petites no realitzaran els Plans si han d’assumir el cost total, i per tant serà un retrocés en el que s’havia aconseguit fins ara. 

El Govern tira pilotes fora sobre la retallada en matèria de violència de gènere

11/01/2011 15:01
9Francesc Homs, portaveu del Govern
CatalunyaPress.- El Govern tira pilotes fora amb la violència de gènere. El seu portaveu, Francesc Homs, ha assegurat que la política en favor de les dones maltractades “no salta de l’ordre de prioritats” de l’executiu malgrat l’eliminació de dos importants programes.
En concret, són la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball –que depenia d’aquest departament- i el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que depenia d’Interior i que el nou responsable, Felip Puig, ha eliminat.

Aquest segon programa, amb un pressupost de 90.000 euros, s'encarregava de fixar una estratègia comuna en la lluita contra aquesta xacra. Així, gràcies a aquesta entitat es va aconseguir que totes les comissaries dels Mossos tinguessin una unitat d'atenció a la víctima. A més, va formar a 5.200 mossos, policies locals i aspirants.

Pel que fa a la direcció general abans esmentada, havia desenvolupat projectes per la conciliació de la vida personal i laboral, desenvolupat la figura d’agents d’igualtat a Ajuntaments i empreses privades i promocionat les dones per a càrrecs de direcció, culminant amb el Congrés Internacional She Leader que va reunir més d’un miler d’elles.

Homs no ha donat resposta a la pregunta traslladada per CatalunyaPress, que ha traslladat la preocupació existent en multitud d’associacions de defensa dels drets de les dones. El portaveu de l’executiu s’ha limitat a dir que la política contra la violència de gènere continua sent una prioritat i que és “un error” vincular les prioritats del Govern a la seva estructura.

Preocupació entre el col•lectiu femení

Malgrat les explicacions del Govern, han estat diferents les associacions de dones que han aixecat la veu. La darrera en fer-ho ha estat Dones en Xarxa, que lamenta que el nou govern de CiU estigui “desmantellant les estructures que l’anterior govern havia construït per garantir la igualtat entre totes les persones”.

De fet, el Govern només manté l’Institut Català de les Dones, que passa a dependre del Departament de Benestar i Família, el que s’interpreta com una tornada al paper secundari de les dones en l’àmbit de la família i la cura de la llar.

Aquesta associació ha expressat la seva preocupació “vers el greu retrocés que aquestes actuacions suposen” i anuncia que, des de la seva plataforma formada per milers de dones, continuarà lluitant perquè la igualtat d’oportunitats “estigui present amb la força que es mereix a tots els àmbits de la societat”.
 

Amamantar en la red. Ha llegado Facebook demasiado lejos con las imágenes de mujeres lactando a sus bebés (7 de febrero)

dilluns, 6 de febrer del 2012

Sí, nosaltres podem!

Divendres vaig anar a dormir amb aquest titular del ARA barrinant-me el cap, el bloc és de lactància, em vaig prometeren no parlar de cert temes però hi ha paral·lelismes  amb la lactància que no puc deixar passar.
Abans de començar i per posar-vos en antecedents, els comentaris del senyor Santiago Dexeus són la reacció a la  trista notícia que la defensora del part a casa Caroline Lovell, havia mort d’un infart DESPRÉS de parir la seva segona filla a casa. El tema ha aixecat molt rebombori i ha estat l’excusa ideal pels que pensen que parir a casa és un caprici o un retrosses perillós.
Per tant entrada al canto!
-
Benvolgut senyor Santiago Dexeus:
Em va fer perdre el son, i miri que hi ha molt poques coses en aquesta vida que me’l facin perdre. Però després de llegir les seves paraules el cervell em bullia i els dits tenien ganes d’escriure. Vaig voler esperar unes hores per reflexionar, cosa que em sembla que vostè no ha arribat a fer.
Vostè diu: que les dones d’avui en dia no tenen les condicions físiques per parir a casa. Hòsti tu!
Si això ho deixés anar un altre home que no es dediques a la ginecologia doncs mira seria una opinió més d’un qualsevol que passava per aquí s’avorria en una freda tarda de febrer i volia fer la gràcia. Però no ens ho diu una bata blanca i no una bata blanca qualsevol!! Una bata blanca que es dedica específicament a remenar baixos.
Sap Sr. Dexeus jo li dono la raó, en part. No condueixo (dislèxia que és una i no s’aclareix amb els pedals), per deducció no he estat capaç mai de canviar una roda del cotxe, no sé fer forats a la paret amb el trepant, no faig escalda i de vegades quan vaig en bici em foto unes castanyes de por….. És cert no en sé!
Però no em toqui el voraviu! Com pot dir que el meu cos no pot parir!!??? L’informo que he parit dues vegades. La primera és cert en un part dels que li deuen agradar on em van fer el favor d’ajudar-me per treure’m la nena. En el segon vaig parir soleta en un hospital això sí, li dono la raó, jo no vaig ser capaç d’imposar-me a la meva família i parir a casa com jo volia. Però li asseguro que si pogués tornar enrere paria a casa a les dues sense pensar-m’ho ni un segon. Podem parir a casa, a la selva !! El lloc és el de menys! I pensar que només podem parir a l’hospital és altament sospitós! El nostre cos ho sap fer sense ajuda, gràcies!
És curiós perquè a la EGB em van ensenyar que el cos d’una dona estava dissenyat per crear vida, parir vida i alimentar aquesta vida. Sí sé que a moltes feministes això els fot. Ja sé que som més que una simple fàbrica de fer i criar humans però que siguem més que això no vol dir que tinguem de renunciar o enterrar aquests súper poders!
Hi ha gent que opina com vostè, massa, gent que opina  que les dones estem poc capacitades per això de parir i alletar. Gent que s’entossudeix en dir-nos com hem de fer les coses i que ens vol vendre que no estem capacitades: que les nostres pelvis són estretes, que no sabem fer espoderaments (pujos), que no podem dilatar… En definitiva com vostè afirma que no podem ni sabem parir soles i que sort dels hospitals. Aquesta mateix gent també ens diu que no sabem alletar: que la nostra llet és poca o és descremada o que li fa mal a la criatura, que no l’engreixa o que als 3 mesos no alimenta.
Gràcies pels seus consells i per la seva amabilitat. Gràcies per fer-nos veure com de desafortunades i desinformades poden ser les opinions d’un home, d’un professional que s’ha quedat encallat en un punt indeterminat de l’Edat Mitjana.
Sr. Dexeus fa anys a les dones ens dèiem que no podíem pensar, que no podíem votar, que no podíem fer res sense el permís del marit… Vostè pel que veig és d’aquesta opinió.
Mentre molts sanitaris opinin el mateix anem servides, senyors ho podem dir més alt però no més clar:
SÍ,NOSALTRES PODEM!

Día Mundial contra la mutilación genital femenina

Es el Día Mundial Contra la mutilación genital femenina, una de las formas más crueles de violencia de género. En España la nueva ley de asilo contempla la posibilidad de pedir refugio por persecución de género. También se impulsan proyectos de cooperación, para erradicar esta grave violación de los Derechos Humanos de las mujeres, en los 28 países en los que esta práctica es habitual.




Fuente:  http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/dia-mundial-contra-mutilacion-genital-femenina/686910/

dimecres, 1 de febrer del 2012

Escoles bressol indignades

DARRERES INFORMACIONS

El regidor d’educació i universitats, GerardArdanuy, ha fet públic als mitjans de comunicació, el nou model per les escoles bressol, sense haver-ho fet abans amb el Col·lectiu de Mestres i treballadors de les escoles bressol Municipals i Serveis Complementaris de l’Ajuntament de Barcelona, tot i anunciar a la web de l’Ajuntament, que buscaria el consens. Les noves mesures deixen clar que la qualitat d’atenció als infants es veurà afectada i que es fa un pas enrere en la concepció d’infant i del valor dels centres d’atenció a la petita infància. Seguim rebutjant les noves mesures
I DISSABTE 11 DE FEBRER, LA COMUNITAT EDUCATIVA DIEM NO A LES RETALLADES, ENS TROBEM A LES 17:00 A LA PLAÇA SANT JAUME !!
Davant les constants retallades que pateix l’educació pública, la Comunitat Educativa convoca dissabte una concentració per manifestar el seu desacord amb el desmantellament de l’escola pública


Fuente: http://escolesbressolindignades.wordpress.com/

Cancion "Super Power: Breastfeeding" (Superpoder: Lactancia Materna).


Amigos les compartimos esta canción escrita para el musical "Grupos de Madres" por Hamish Darby. Para las que estamos amamantando es una letra que nos fortalece y acompaña. Les compartirmos la letra en inglés y español, gracias a nuestros amigos del Blog Lactancia Materna. Disfrútenlo.


Super Power: Breastfeeding                       Superpoder: Lactancia Materna
I don’t keep a bottle                                       No guardo ni un biberón,
I don’t spend a dime                                       no me gasto ni un céntimo,
We just need a corner                                     sólo necesitamos un rincón
And a bit of quiet time                                     y un poco de tranquilidad.

When my baby looks happy                           Cuando mi bebé está contento
I’m proud of my glands                                   me siento orgullosa de mis glándulas.
I’m just feeding my baby                                 Sólo estoy alimentando a mi bebé,
Shouldn’t have to take a stand                        no debería tener que declararme a favor



How can you tell me                                       ¿Cómo puedes decirme
What to do with my body                               lo que he de hacer con mi cuerpo
When my body’s milk                                    cuando mi leche
Makes my baby healthy.                                es salud para mi bebé?


We will breastfeed                                         Daremos el pecho
Where we please                                           donde nos plazca.
We care more for our babies needs               Nos importa más lo que nuestros hijos
Than for your modesty                                   necesitan que tu pudor


If you hate seeing breasts                              Si detestas ver tetas
In this way, look away                                  de esta forma, mira para otro lado.
Making milk is why breasts                           Fabricar leche es la razón primera
Exist in the first place                                    por la que existen los pechos
Just give us some space                                Déjanos tranquilas.
We refuse to cower                                      Nos negamos a acobardarnos
My body makes milk                                    Nos negamos a acobardarnos
What’s your super power?                           ¿cuál es tu superpoder?
What’s your super power?                           ¿Cuál es tu superpoder?


I feed in the market                                      Doy el pecho en el mercado.
I feed on the bus                                          Doy el pecho en el autobús.
I feed in the park                                         Doy el pecho en el parque.
From morning until dusk                              Desde la mañana hasta el anochecer
I feed my baby                                            doy el pecho a mi bebé
When baby is hungry                                   cuando tiene hambre.


Don’t stare at my breasts                            No te quedes mirando mis tetas.
Just let us be                                               Déjanos tranquilas.
When my baby looks happy                       Cuando mi bebé está contento
I’m proud of my glands                               me siento orgullosa de mis glándulas
I’m just feeding my baby                            Sólo estoy alimentando a mi bebé,
Shouldn’t have to take a stand.                   no debería tener que declararme a favor.
We will breastfeed                                      Daremos el pecho
Where we please                                        donde nos plazca.
We care more for our babies needs             Nos importa más lo que nuestros hijos
Than for your modesty                                necesitan que tu pudor


If you hate seeing breasts                            Si detestas ver tetas
In this way, look away                                de esta forma, mira para otro lado.
Making milk is why breasts                         Fabricar leche es la razón primera
Exist in the first place                                  por la que existen los pechos
Just give us some space                              Déjanos tranquilas.
We refuse to cower                                    Nos negamos a acobardarnos
My body makes milk                                  Nos negamos a acobardarnos
What’s your super power?                          ¿cuál es tu superpoder?
What’s your super power?                          ¿Cuál es tu superpoder?