Carta d’un fill a tots els pares del món

1 – No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i també m’ensenyes a cridar a mi, i jo no ho vull fer.

2 – Tracta’m amb amabilitat i amb cordialitat, com ho fas als teus amics.
Que siguem família, no significa que no puguem ser amics.

3 – Si faig una dolenteria, no em preguntis per què ho he fet.
De vegades, ni jo mateix ho sé.

4 – No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu (ni quan sigui per treure’t d’un compromís).
Fas que perdi la fe en el que dius i em sento malament.

5 – Quan t’equivoquis en alguna cosa, admet-ho.
Millorarà la meva opinió de tu i m’ensenyaràs a admetre també els meus errors.

6 – No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans.
Si em fas semblar millor que els altres, algú sofrirà (i si em fas semblar pitjor, seré jo qui sofreixi).

7 – Deixa’m valer-me per mi mateix.
Si tu ho fas tot per mi, jo no podré aprendre.

8 – No em donis sempre ordres.
Si en comptes d’ordenar-me fer alguna cosa, m’ho demanessis, ho faria més ràpid i més de gust.

9 – No canviïs d’opinió tan sovint sobre el que he de fer.
Decideix i aguanta en aquesta posició.

10 – Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si és un càstig.

11 – Tracta de comprendre’m i d’ajudar-me.
Quan t’expliqui un problema no em diguis: “això no té importància… ” perquè per a mi sí que la té.

12 – No em diguis que faci una cosa que tu no fas.
Jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no m’ho diguis. Però mai no faré el que tu diguis i no facis.

13 – No em donis tot el que et demano.
De vegades, només demano per veure fins quant puc rebre.

14 – Estima’m i digues-m’ho.
M’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.

Anònim.

 

Fuente: http://ampaipse.wordpress.com/2009/06/20/carta-dun-fill-a-tots-els-pares-del-mon/