Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són el seu pelatge i l’alimentació de les cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. L’Ésser humà pertany a la subclasse dels mamífers placentaris.
Segons dades antropològiques i biològiques, la duració normal de la lactància en l’ésser humà està entre els 2 anys i mig i els 7. En canvi, la durada mitjana de la lactància a Espanya es situa al voltant dels 3 mesos. Fins i tot menys, segons alguns estudis.
L’any 2009 vaig ser mare per primer cop. Ja des de l’embaràs vaig començar a informar-me sobre criança, salut i nutrició. De seguida em va sobtar conèixer les diferents (i sovint oposades) teories que hi han al respecte. Sí que s’accepta que la lactància és més sana que la llet artificial i per a mi va ser l’opció natural. A més de ser l’aliment ideal i dels beneficis per al sistema immunitari, proporciona afecte i consol al nen. És un valor universal. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la lactància exclusiva fins als 6 mesos de vida i complementada amb sòlids fins als 2 anys com a mínim. Però la potent industria alimentaria va aconseguir que la llet de fórmula per a nadons sigui el mes habitual des de mitjans del segle XX. Així, a la pràctica hi ha molta desinformació i encara que moltes mares decideixen abandonar la lactància lliurement, altres ho fan seguint consells “experts” que no estan ben fonamentats.
Per pròpia experiència sé que sovint sobta i fins i tot es critica la lactància prolongada. Per a molta gent, és una raresa veure alletar a un nen que passa de l’any. Es mostra estranyesa i fins i tot incomprensió davant un fet tan “singular”. Alguns ho entenen com una cosa antiquada o excèntrica. Em pregunto què li passa a una societat que nega allò que és natural a la seva espècie.
Vivim en un món complex, amb presses, altament tecnificat. Però sí, nosaltres som mamífers, malgrat tot.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada