dimecres, 21 d’octubre de 2009

Congrés de dones (més de 1600 assistents) http://www.bcn.cat/congresdones09/ca/

Aquest és el meu petit resum de les meves anotacions particulars d’algunes de les frases que he sentit al llarg del dia i que he anotat perquè he considerat interessants. Estic orgullosa d’haver contribuït a aquesta explosió de “compartirs” femenins. Aquest és el meu petit recull particular on exposo els punts que m’han cridat més l’atenció:
  • la crisi no l'hem fet les dones pero ens afecta
  • el primer congrés de dones es va fer ara fa 10 anys, és a dir al 1999, s’ha proposat que es fes amb una periodicitat bianual
  • ja comencen a existir empreses familiarment responsables
  • els microbusos de barri van ser dissenyats amb ulls de dona, no com a mobilitat masculina de transport privat per anar a la feina, sinó per cura de les persones, per anar al metge, portar a terme la vida de barri i no només transport obligat a la feina (i alternatiu a no tenir un vehicle privat,). És més medioambientalment sostenible.
  • el transport públic està fet i ha de continuar millorant a través de la mirada de les dones
  • l’urbanisme amb visió de gènere, és a dir, adaptat a les necessitats de la vida i no de la feina i/o empreses
  • existeix un projecte dones i serveis o una idea com a mínim de fer-lo
  • encara vivim sota un patriarcat amb molt d’impacte de gran impacte de gènere
  • voluntat de continuar treballant contra el llenguatge sexista
  • s’ha de treballar amb polítiques de temps per a dones
  • a través dels PIAD’s (Punt d’Informació i Atenció a la Dona) es fa palès el reconeixement del reconeixement dels drets de les dones, així com la  visibilització de la violencia masclista
  • potenciació de places i carres amb noms de dones, no només mortes i no només famoses
  • m’ha encantat la comparació feta que deia que els si imaginem una gran taula a una cimera mundial sempre, de tota la vida, han assegut homes, les dones només servíem. Ara comencem a seure-hi, però als pitjors llocs, pero no decidim temperatura, on seiem, com vestim, on corre més l’aire, on fa el calor o el fred més extrem, seguint el patró que sempre hem seguit, de: tu, assegudeta i calladeta, amb la roba que no ens agrada, sinó la que ens diuen que hem de dur... i ara ja volem començar a decidir
  • hem estat objecte de desig, però no subjecte
  • seguim sent obedients
  • actualment hi ha un rebuig al concepte de feminisme ja que la igualtat formal, les generacions joves, més o menys, ja la tenim. La lluita abans era molt més visible, més palpable. Per això les generacions anteriors ens retreuen que potser hem abandonat el treball en aquest sentit. Actualment noies i nois compartim les aules, la feina, amistat... aparentment tothom funcionem igual però és realment quan arribem a un altre estatus a nivell laboral o maternitat que sorgeix aquesta nova diferència que ens tanca les portes a la igualtat. La diferència és actualment doncs subjacent.
  • Ens han venut la frase “Si vols pots”. Realment tot en aquest sentit té un preu implícit, per exemple, per a poder ser directiva d'una empresa i poder triomfar s’han d’acabar prenent patrons culturals masculins.
  • Aquest lema “Si vols pots” en sexualitat es tradueix únicament en el valor masculí “aquí te pillo, aquí te mato”
  • La conciliacio familiar entesa només per a les dones únicament no és justa.
  • S’han de replantejar els “Usos del temps”
  • Les estadístiques diuen que més del 80% són les mares les que es lleven i aixequen la intendència del dia
  • Es fan politiques de dones sense visió de dones, el gènere pren concepte neutre.
  • Es va plantejar l’exercici de pensar que ara tenim el do de l’omnipotència, i poder canviar el chip de poder estar per exemple la dona al matí a casa i a la tarda l’home, ocupant-se tots dos de les tasques diàries de la llar i treballant mitja jornada. Es plantejava el tema de com es pagaria la hipoteca, entre d’altres, però d’entrada, el canvi de mentalitat en la manera de viure és vital per trencar el ritme que portem a les nostres vides. Una suggerència posterior, fora del congrés, va dir que no caldria reduir sous, sinó mantenir-los, d’aquesta manera, podríem continuar mantenint el nostre nivell adquisitiu i temps lliure per a poder consumir, dinàmica que a les empreses els importa moltíssim.
  • Manquen referents, els actuals son masculins
  • Penalitzar l'avortament es una visió de política masculina
  • La violència de gènere és únicament una, la  visible, també hi ha la competitivitat, el fet de fer malbé el medi ambient amb carreteres per a què els vehicles, majoritàriament pensats amb mentalitat masculina puguin circular...
  • Una mida que podem dur a terme per trencar amb el negoci de la prostitució és no comprar diari amb anuncis de prostitució, ni veure la televisió que ofereixi anuncis sexistes
  • Denunciar aquestes realitats, encara que se’ns digui que no portarà enlloc perquè el nostre petit gest es queda simplement en aquest petit gest i ens costi de vegades grans esforços, és una manera de començar a anar en contra.
  • són els homes els que han de canviar ara, nosaltes les dones ja ho hem fet, ara els hem d'ajudar ara a ells
  • de vegades se senten expressions de l’estil :"El feminisme radical ha fet molt mal" clar,  és l’únic que poden dir un cop senten que han perdut el seu poder.
  • Hem de prendre la participació dels homes de manera objectiva i pensant que per a aquest canvia ells són i han de ser els nostres aliats.
  • En nom de la igualtat hi ha moltes malinterpretacions
  • No som “barra es” i normalment ens diuen així, nens/es, com si fossin un annex.
  • Hi ha molts videojocs amb continguts molt sexistes i amb trets molt virils, mirem d’erradicar-los dels nostres àmbits
  • S’ha de treballar amb les noves masculinitats
  • S'esta devaluant el concepte de xarxa emocional a la nostra societat
  • Anem a la recerca d’un mon més sostenible per a tothom, la lluita no és només per a dones
  • Donar-nos més valor a cadascuna de nosaltres, es com millor podem transformar
  • “Estigues quieta, asseguda”, “no facis res” hem sentit molt de temps aquest tipus d’expressions
  • Les dones ens hem de sentir emocionalment competents
  • El patriarcat té molt interès en que no hi hagi canvis
  • Es dóna molta més importància al futbol que no pas a qualsevol expressió artística, esportiva, política... liderada per dones.
  • Amb el canvis socials que s’estan produint els homes reaccionen a pas de tortuga mentre les dones ho fem a pas de llebre
  • Hem estat sanadores cremades per ser considerades bruixes
  • No considerem les nostres filles “barra –es” en la denominació “Nens/es”
  • La riquesa cultural tradicional de les dones, coneixement de la vida quotidiana, no reconeguda sota cap titulació té molta importància.
  • Existeix una “Asociacio de dones no standart”
  • Les denúncia lingüístiques, i no només aquestes, per molt esforç que ens suposin i per molt que diguin que no serviran de res, serveixen d’alguna cosa, creen precedent.
  • El lenguaje crea realidades
  • Existeix un col•lectiu de dones anomenat "la mirada de dona"
  • Els “Cony, conyaç, chuminada” i qualsevol referència sexual femenina té connotacions pejoratives, expecialment tenint en compte que la versió masculina denota aspectes positius (recordem els “espárragos cojonudos” que no se si sabeu el nom li va donar el nostre rei després de tastar-los)
  • Existeix “El observatorio de la mujer”
  • Demanar i promocionar la paritat escènica i audiovisual
  • A Tv3 hi ha una directora, hauríem d’aprofitar aquesta ocasió
  • La cultura popular i més folklòrica pertany a les dones, la de nivell més superior als homes.
  • Als violadors els tapen la cara, la de les víctimes les ensenyen i si poden, els mitjans de comunicació, fins al fetge
  • Caldria una escola de pares
  • Existeixen molts anuncis amb continguts sexistes
  • Potser ha arribar l’hora de l’abolició del patriarcat
  • L’avortament és un dret d’autodeterminació de les dones
  • Ha d’haver-hi un sistema més conciliador de les diferencies
  • S’ha creat el terme de families monomarentals
  • Els mitjans de comunicació no cobreixen aquest congrés, no estan massa per la feina
  • La cura de la immediatesa té mirada de dona, no nomes a l’escola, l’economia, la política...
  • S’ha de lluitar contra la feminització de la pobresa
  • S’ha de proposar una nova estructura del temps, actualment no esta pensada amb ulls de dona, pero si d’industrials i / o post-industrials
  • Una ciutat dissenyada per dones és més inclusiva, justa i igualitaria
  • Els dones tradicionalment hem estat a llocs de base, però no de decisió
  • Existeix un espai públic anomenat “Mirada de dona”
  • Som el principal agent de transformació de la ciutat
  • El modelo productivo actual és insostenible
  • No podemmos ignorar la trata de mujeres, no podemos ser complices de la esclavitud
  • Pagamos un precio muy alto por ser mujeres
  • Actualmente ya no nos conformamos con menos
  • La actual crisis, burbuja es de desarrollo insostenible, el sistema es feroz y depredador y no nos tuvo en cuenta a las mujeres
  • Tenemos la oportunidad de desarrollar la sociedad a partir de la filosofía del decrecimiento

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada