A més a més, per a les dones hi ha un altre factor que afecta la salut: la doble presència.

Al principi del segle XXI, les dones continuen realitzant i responsabilitzant-se majoritàriament, de la gran part o de tot, el treball domèstic i familiar. Això implica una doble càrrega de treball, si ho comparem amb els homes. A més a més, però, el treball familiar i domèstic implica exigències que les dones han d'assumir de forma simultània a les del treball remunerat. Aquí és on entra l'àmbit laboral: l'organització del treball a l'empresa pot impedir que es compatibilitzin ambdues feines, malgrat disposar d'eines i normativa per a la conciliació de la vida laboral
i la familiar.
L'origen de l'exposició a aquests riscos té a veure amb les estratègies de l'organització del treball. És freqüent que aquestes estratègies impliquin tractar els treballadors i les treballadores com a mers instruments de treball ignorant que l'aprenentatge, l'autonomia, les relacions socials i l'estabilitat són necessitats humanes bàsiques, que el treball a les empreses ha de respectar. En la majoria d'empreses, l'organització del treball segueix basant-se en vells principis que releguen les persones a obeir ordres i a realitzar tasques que altres han dissenyat i sobre les quals no es té cap influència. D'altra banda, cada cop més les estratègies empresarials fomenten la competitivitat entre companys. Finalment, les condicions de treball cada cop ofereixen menys estabilitat i obstaculitzen més el control de les nostres vides fora de l'empresa.
Malgrat l'evidència científica sobre aquests riscos i el seu origen, els empresaris i alguns tècnics de prevenció mantenen que es tracta d'un problema de personalitat (“és fluix o és perversa”) o que respon a circumstàncies personals o familiars dels treballadors (“està sol, s'ha divorciat, té tots els avis a càrrec seu, se li ha mort un familiar...”). Des dels anys seixanta es realitza investigació sobre aquests factors, i a través d’aquesta investigació s'ha demostrat que l'excés d'exigències psicològiques, la falta d'influència i de desenvolupament en el treball, la falta de suport social i de qualitat de liderat i les escasses compensacions poden ser
nocives per a la salut, independentment de la personalitat dels treballadors o de les seves circumstàncies personals o familiars.
Podem acceptar que la personalitat i les circumstàncies personals i socials tenen un paper, però en l'àmbit de la prevenció el que importa són les condicions de treball: si aquestes provoquen o no una exposició nociva als riscos, no se’ns acut dir que el soroll a l'empresa és un problema dels sords. El mínim que fem és avaluar si el soroll a l'empresa està dins dels límits establerts, independentment que un treballador pateixi sordesa abans d'entrar-hi a treballar. Per fer prevenció no hem de centrar-nos en la personalitat dels treballadors (que cadascú tingui la seva) ni en la seva situació social, el primer que hem de fer és determinar si les característiques de l'organització del treball impliquen exposicions nocives o no.

(font: http://www.conc.es/salutlaboral/docs/Guies%20Sindicals/Guia_Salut_Treball_Educacio.pdf)