Salut laboral, doble presència (treball productiu i treball reproductiu), amb la càrrega d'estrés que això comporta.

Quan es parla de salut laboral des del punt de vista de les dones s'ha de fer tenint en compte, en primer lloc, la realitat de la doble presència.
Sobre les dones hi recau l'exigència de resposta a dues demandes: la de l'espai del treball domèstic i la del treball assalariat. Aquest fet representa un risc per a la salut, originat per l'augment de la càrrega de feina i per la dificultat de respondre a ambdues demandes, ja que es produeixen de manera simultània.
El treball domèstic el planifiquen i el realitzen fonamentalment les dones, com a conseqüència d'un acord social no escrit, que les responsabilitza a tenir cura de les persones, dependents o no, i de les tasques de la llar. La demanda i la dedicació per cuidar les persones estan augmentant i, en aquests moments, ja tenen un pes més gran les que fan referència a l'atenció a la gent gran, ja que l'esperança de vida de les persones augmenta i, amb ella, la necessitat de tenir-ne cura.
Davant aquesta situació cal:
• Fer visibles les feines de cura.
• Fer veure que la cura de les persones dependents no és una problemàtica individual, sinó col•lectiva.
• Fer unes polítiques públiques potents per a l'atenció i la cura de les persones dependents.
• Avançar en les polítiques de conciliació.
• Elaborar un nou pacte entre homes i dones: repartir les tasques, compartir la vida.

(font: Va de dona, Rosa Bofill, http://www.conc.es/ccooense/publicacions/TE_SL_0406web.pdf)