dissabte, 11 de febrer de 2012

El masclisme que no s'atura

Atenció: s'obre en una nova finestra. 
Opinió - Opinió: Violències
OPINIÓ
Lidia_Falcon
A Barcelona, la seva pàtria i la meva, el 9 de desembre passat, el secretari de Família del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya D. Ramon Terrassa va inaugurar un simposi de l'Associació ACAP, l'Associació Catalana de Pares Separats, amb el fals i camelístic títol de Primer Simposi de Violència Familiar.
El senyor Terrassa va inaugurar l'acte amb tota normalitat, com si es tractés d'un congrés d'experts disposats a debatre seriosament la major xacra social que patim a tot Espanya, la violència contra les dones. Més tard s'asseuria a la mateixa cadira i a la mateixa taula el jutge Serrano de Sevilla, que ha aconseguit ser una mica famós gràcies a la seva defensa dels maltractadors de dones, als quals considera víctimes de denúncies falses. Per prevaricar en una resolució d'un procés de família ha estat condemnat pel Consell General del Poder Judicial.

  Els seus arguments són coneguts en l'àmbit del feminisme i dels mitjans de comunicació, especialment televisius, sempre tan proclius a donar pantalla i veu als defensors de la teoria de les falses denúncies per maltractament. Aquest il·lustre jutge s'ha convertit en portaveu de la campanya orquestrada per les associacions d'homes -la majoria dels associats han estat condemnats per apallissar la seva dona o a la seva nòvia- assegurant que les estadístiques oficials dels crims masclistes estan arreglades pels grups feministes, que les denúncies de maltractaments són falses i que els homes són víctimes de la conspiració de les "feminazis" com denominen els moviments feministes. Suposo que utilitzen aquesta terminologia perquè els nazis són ells.
El més escandalós de l'esdeveniment no és que el senyor Serrano segueixi en el seu lloc de jutge, dictant resolucions, ni que les associacions d'aquests "nazis" organitzin simposis-no sabem amb quin finançament-, sinó que el representant institucional de la Generalitat, en l'àmbit d'aquestes competències, els hi doni la benvinguda, obrint oficialment l'acte, i la ponent del Departament d'Interior, la Coordinadora General de Suport a la Víctima, Sra Alba Alfageme, escolti amb atenció la diatriba del senyor Serrano sobre la submissió i la persecució a que "estan sotmesos els magistrats que no combreguen amb la ideologia de gènere del feminisme més radical", abocada en la seva presència públicament.
La Gaceta, que ens informa triomfalment l'esdeveniment, amb el mateix entusiasme amb què ho faria d'un Congrés del Ku-Klux-Klan, ens diu que el simposi pretén oferir una visió de la Violència Familiar en les seves múltiples direccions més realista que el punt de vista exclusivament femení, i explica que va tancar la Jornada Julio Bronchales, psicòleg forense expert en dictàmens de famílies conflictives "qui també és molt crític amb el deliri a què ens porten les polítiques de família". Aquest psicòleg, autoanomenat expert, ha estat al seu torn condemnat per violència de gènere i maltractaments.
Com organitzador principal, naturalment, el senyor Angel Antón Llapart, President de la Confederación de Asociaciones de Padres Separados, que va repetir els arguments que s'han convertit ja en un mantra d'aquestes associacions, que els homes estan discriminats en demanar la custòdia compartida. Els participants, que comparteixen diverses sentències per maltractaments a dones, van negar les dades oficials de femicidis i maltractaments, de manera que es van prestar a col·laborar "tal i com ja havien parlat amb els dos directors generals de la Generalitat" en realitzar aquestes enquestes. Com veuen han estat molt ben rebuts a Catalunya.
El simposi va ser un èxit del masclisme, encara que només hi van acudir 30 persones. Els participants es van dedicar a calumniar i abocar falsedats contra les dones, i es van enfrontar agressivament a la senyora Alfageme per no donar dades dels homes maltractats i assassinats a mans de les seves dones (segons ells són un 60% dels assassinats). Fins i tot un participant, reconeixent haver estat condemnat i haver estat a la presó per violència masclista, va demanar més justícia i serietat en les dades, perquè segons ell "hi ha molts homes en la seva situació".
El més greu de tot és que la Generalitat ha estat des del principi donant suport organitzatiu a tot el simposi, ha cedit el seu logo, ha enviat ponents de diversos departaments, l'ha publicitat a la seva web, i ha obert l'acte amb un dels seus màxims representants.
Atès que el Departament de Família té entre les seves competències la lluita contra la violència de gènere, i la gestió de l'Institut Català de les Dones, pot un del seu màxims representants seure davant d'una pancarta de l'Associació ACAP, que defensa que la majoria de denúncies per violència de gènere i d'abusos a menors són falses, i que creu que les lleis que ha de defensar el propi Departament són "fetes per feminazis"?
Sabíem que amb el canvi polític a Catalunya canviaria també el tarannà de l'anterior govern, però el que no podíem esperar és que els responsables de la protecció i seguretat de les dones acollissin amablement els seus maltractadors i els donessin fòrums i espais per fer apologia de la violència masclista. El que van difondre en aquesta jornada els d' ACAP, en altres països més civilitzats, hauria estat un delicte d'odi sexista.
Madrid, 5 gener 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada