Sí, nosaltres podem!

Divendres vaig anar a dormir amb aquest titular del ARA barrinant-me el cap, el bloc és de lactància, em vaig prometeren no parlar de cert temes però hi ha paral·lelismes  amb la lactància que no puc deixar passar.

Abans de començar i per posar-vos en antecedents, els comentaris del senyor Santiago Dexeus són la reacció a la  trista notícia que la defensora del part a casa Caroline Lovell, havia mort d’un infart DESPRÉS de parir la seva segona filla a casa. El tema ha aixecat molt rebombori i ha estat l’excusa ideal pels que pensen que parir a casa és un caprici o un retrosses perillós.

Per tant entrada al canto!

-

Benvolgut senyor Santiago Dexeus:

Em va fer perdre el son, i miri que hi ha molt poques coses en aquesta vida que me’l facin perdre. Però després de llegir les seves paraules el cervell em bullia i els dits tenien ganes d’escriure. Vaig voler esperar unes hores per reflexionar, cosa que em sembla que vostè no ha arribat a fer.

Vostè diu: que les dones d’avui en dia no tenen les condicions físiques per parir a casa. Hòsti tu!
Si això ho deixés anar un altre home que no es dediques a la ginecologia doncs mira seria una opinió més d’un qualsevol que passava per aquí s’avorria en una freda tarda de febrer i volia fer la gràcia. Però no ens ho diu una bata blanca i no una bata blanca qualsevol!! Una bata blanca que es dedica específicament a remenar baixos.

Sap Sr. Dexeus jo li dono la raó, en part. No condueixo (dislèxia que és una i no s’aclareix amb els pedals), per deducció no he estat capaç mai de canviar una roda del cotxe, no sé fer forats a la paret amb el trepant, no faig escalda i de vegades quan vaig en bici em foto unes castanyes de por….. És cert no en sé!

Però no em toqui el voraviu! Com pot dir que el meu cos no pot parir!!??? L’informo que he parit dues vegades. La primera és cert en un part dels que li deuen agradar on em van fer el favor d’ajudar-me per treure’m la nena. En el segon vaig parir soleta en un hospital això sí, li dono la raó, jo no vaig ser capaç d’imposar-me a la meva família i parir a casa com jo volia. Però li asseguro que si pogués tornar enrere paria a casa a les dues sense pensar-m’ho ni un segon. Podem parir a casa, a la selva !! El lloc és el de menys! I pensar que només podem parir a l’hospital és altament sospitós! El nostre cos ho sap fer sense ajuda, gràcies!

És curiós perquè a la EGB em van ensenyar que el cos d’una dona estava dissenyat per crear vida, parir vida i alimentar aquesta vida. Sí sé que a moltes feministes això els fot. Ja sé que som més que una simple fàbrica de fer i criar humans però que siguem més que això no vol dir que tinguem de renunciar o enterrar aquests súper poders!

Hi ha gent que opina com vostè, massa, gent que opina  que les dones estem poc capacitades per això de parir i alletar. Gent que s’entossudeix en dir-nos com hem de fer les coses i que ens vol vendre que no estem capacitades: que les nostres pelvis són estretes, que no sabem fer espoderaments (pujos), que no podem dilatar… En definitiva com vostè afirma que no podem ni sabem parir soles i que sort dels hospitals. Aquesta mateix gent també ens diu que no sabem alletar: que la nostra llet és poca o és descremada o que li fa mal a la criatura, que no l’engreixa o que als 3 mesos no alimenta.

Gràcies pels seus consells i per la seva amabilitat. Gràcies per fer-nos veure com de desafortunades i desinformades poden ser les opinions d’un home, d’un professional que s’ha quedat encallat en un punt indeterminat de l’Edat Mitjana.

Sr. Dexeus fa anys a les dones ens dèiem que no podíem pensar, que no podíem votar, que no podíem fer res sense el permís del marit… Vostè pel que veig és d’aquesta opinió.

Mentre molts sanitaris opinin el mateix anem servides, senyors ho podem dir més alt però no més clar:

SÍ,NOSALTRES PODEM!

Fuente: http://criatures.ara.cat/somlallet/2012/02/04/si-nosaltres-podem/