La Venus de Willendorf és una reflexió sobre la violència, fins i tot sobre les violències: de gènere, psicològica, gratuïta, interessada. Iago Pericot, considerat un dels grans renovadors de l’escena catalana de les últimes dècades, ha creat un espectacle que fusiona dansa i teatre i que s’articula en el contrast entre la música –La passió segons Sant Mateu de J. S. Bach, una de les obres cabdals de l’oratori barroc– i el concepte de l’espectacle.
Dalt de l’escenari, nou ballarins dialoguen al voltant d’una presència conspícua, fantasmal, gairebé divina: una Venus de Willendorf humana que sembla tornar del Paleolític per mirar-s’ho tot amb la suficiència i la imparcialitat que donen una existència de més de 20.000 anys.
Format a Anglaterra, on va ser premi extraordinari a la Universitat de Londres, Pericot és un dels responsables de la introducció de la modernitat a l’escena catalana. Seguint una línia que ja vam poder veure en espectacles com l’última relectura del cèlebre MozartNu (2008), aquest importantíssim agitador cultural ens ofereix un espectacle que parla de la violència però també de l’amor i de la bellesa.
Aquest espectacle forma part de la programació del Grec 2010. Festival de Barcelona
Dalt de l’escenari, nou ballarins dialoguen al voltant d’una presència conspícua, fantasmal, gairebé divina: una Venus de Willendorf humana que sembla tornar del Paleolític per mirar-s’ho tot amb la suficiència i la imparcialitat que donen una existència de més de 20.000 anys.
Format a Anglaterra, on va ser premi extraordinari a la Universitat de Londres, Pericot és un dels responsables de la introducció de la modernitat a l’escena catalana. Seguint una línia que ja vam poder veure en espectacles com l’última relectura del cèlebre MozartNu (2008), aquest importantíssim agitador cultural ens ofereix un espectacle que parla de la violència però també de l’amor i de la bellesa.
Aquest espectacle forma part de la programació del Grec 2010. Festival de Barcelona
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada