diumenge, 4 de juliol de 2010

A TOTES LES GRANS MARES I LES QUE HO SERAN ALGUN DIA

Estava passejant amb la meva filla de 4 anys, quan va recollir alguna cosa de terra i estava a punt de posar-s'ho a la boca…
Jo li ho vaig pendre i vaig advertir-la que no ho tornés a fer.

"Per què?" - em va preguntar
"Perquè era a terra i no saps on ha estat abans. Està brut i probablement deu tenir gèrmens" - vaig contestar..
La meva filla llavors em va mirar amb admiració total i em va preguntar: "Mama, como és que saps totes aquestes coses? Ets TAN intel·ligent..."
Jo ràpidament li vaig contestar: "Totes les mames les saben; surt a l'examen de mames. Les has de saber o no et deixen ser mama"
Vam caminar en silenci un parell de minuts, mentre ella anava valorant la informació…

"Ah, ja ho entenc, així que si suspens, et toca ser el papa?"
"Exacte"
 - vaig contestar amb un ampli somriure a la cara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada