dimarts, 2 de novembre de 2010

Microdesigualtats: empreses que perden talent, persones que perden dignitat



El concepte de microdesigualtat (microinequality o microinequity) acunyat per B.Sandler fa referència a les formes d’adreçar-se a persones a través de les quals se les exclou, margina, ignora o menysté per motius de gènere o ètnia. El concepte es pot ampliar a qualsevol diferència respecte al grup dominant sigui edat, grup social, formació, etc.
El que diferència les microdesigualtats de discriminacions és la seva subtilesa i sovint origen inconscient per part de qui les perpetra.En contrast, l’impacte que les microdesigualtats tenen en les persones que les reben de forma acumulada al lloc de treball, escola o espai comunitari, pot traduïr-se en pèrdua d’auto-estima, desmotivació, i altres danys psicològics.
Amb aquests danys hi perd la organització i hi perden les persones que els reben. La organització perd persones motivades i per tant talent. Les persones perden en qualitat de vida, dignitat i salut psicològica. Tanmateix les microdesigualtats són massa freqüents. Tan que se les considera normals.
Encara em ronda pel cap el que em va dir una companya fa poc, d’una versió de les microdesigualtats com són els micromasclismes. El comentari que havia fet el seu cap al saber que estava embarassada “ets la última dona que contracto en aquesta empresa”. Recordo veus de dones molt properes, que vàren viure microdesigualtats per part dels seus directors, com desprecis continuats en públic, menysteniment i sarcasme, i com les afectava en la seva vida. Un cap que va dir, “en aquesta empresa hi tens molt futur, ara això sí, encara no et quedis embarassada”. O el que vaig sentir jo mateixa un dia quan per justificar que em pagaven menys que a homes amb iguals responsabilitats em varen dir “hauries d’estar contenta, doncs ets la segona dona que guanya més de tota l’empresa”.
Les microdesigualtats són la punta de l’iceberg d’un món de desigualtat, discriminació, irresponsabilitat i menysvaloració continuada de les dones i tots els grups que no encaixen amb “el treballador model” de l’empresa. Mentre en aquest país les discriminacions més descarnades s’estan combatent de forma creixent  des de l’àmbit legal, fa falta un canvi de valors per poder erradicar-les.
Si ets objecte de microdesigualtats,  no t’ho quedis, parla’n, comenta-ho amb la teva família, amics, parla amb la persona que els origina i si això no funciona, busca feina en una altra empresa i quan marxis fes-los-hi saber. Recorda, allò personal és (encara) polític.
A les organitzacions, i empreses que vulguin assegurar-se que no es donen desigualtats de cap mena, tampoc microdesigualtats, i que el seu personal està plenament motivat, els convido a iniciar processos de reflexió i diàleg sobre la diversitat al si de la organització. L’objectiu: presa de consciència de la situació per prevenir i/o transformar-la en entorns de desenvolupament personal i de negoci. I és que un no pot funcionar sense funcionar sense l’altre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada